Esclaus a Grècia

     La societat grega era fortament esclavista i tant la situació com la condició de l’esclau era, més o menys, la mateixa pràcticament a tota la Grècia. Els orígens d’aquesta pèssima condició podien ser diversos: presoners de guerra, ciutadans endeutats, ser fill d’esclau, xiquets abandonat o venuts per els seus pares i persones condemnades a perdre la seua llibertat.

     L’esclau era tractat com un objecte, doncs podia ser venut, llogat i abandonat. A més, si l’esclau presentava algun defecte físic es podia demanar la devolució d’allò entregat per la compra. Com objectes que eren, formaven part de les propietats del seu amo i, òbviament, no tenien drets ni personalitat jurídica, encara que sí tenien algunes proteccions legals, ja que no se’ls podia maltractar ni matar impunement. 

Una esclava en venta, José Jiménez Aranda

     Hi havia esclaus públics i domèstics. Per una part, els públics estaven al servici de la ciutat i solien encarregar-se de cuidar els temples o mantenir l’ordre a les assemblees. Per altra part, els domèstics estaven al servici de la vida privada de cada oikos. 

   

     Els esclaus podien ser alliberats per els seus propietaris a través de la manumissió. Una vegada alliberat, l’esclau passava a formar part dels metecs pagant un impost i continuava mantenint una sèrie d’obligacions –que es podien heretar– amb el seu antic amo.