Horaci, Carmina

Horaci, Carm. I 11

Tu ne quaesieris scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati, 
seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum! Sapias, vina liques et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
aetas. Carpe diem, quan minimum credula postero.

     Tu no busques –saber-ho és sacrilegi– què final a mi, a tu, hauran donat els déus, Leucònoe, ni consultes els versos dels babilonis. Quant millor és suportar tot el que serà; ja molts hiverns ja Júpiter reparteix l’últim (hivern) que ara debilita el mar Tirrè amb les oposades pedres tosques! Sigues sàvia, filtra els vins i redueix una llarga esperança a un breu espai de temps. Mentre estem parlant, l’odiós pas del temps haurà fugit. Trau el màxim “suc” al dia, confia el menys possible en el demà. 

     Aquest és el carmen més celebrat d'Horaci. Apareix el famós tòpic carpe diem que és un tòpic del ideari epicuri. Hi ha una meditació original entre la contraposició del present i del futur per a marcar la visió humana del temps.