El mite de Pandora

Hesíodo, Trabajos y días, 95-106:

     En efecto, antes vivían sobre la tierra las tribus de hombres libres de males y exentas de la dura fatiga y las penosas enfermedades que acarrean la muerte a los hombres [...]. Pero aquella mujer, al quitar con sus manos la enorme tapa de una jarra los dejó diseminarse y procuró a los hombres lamentables inquietudes. Sólo permaneció allí dentro la Espera, aprisionada entre infrangibles muros bajo los bordes de la jarra, y no pudo volar hacia la puerta; pues antes cayó la tapa de la jarra [por voluntad de Zeus portador de la égida y amontonador de nubes]. Mil diversas amarguras deambulan entre los hombres: repleta de males está la tierra y repleto el mar. Las enfermedades ya de día ya de noche van y vienen a su capricho entre los hombres acarreando penas a los mortales en silencio, puesto que el providente Zeus les negó el habla. Y así no es posible que en ninguna parte escapar a la voluntad de Zeus. (A. PÉREZ – A. MARTÍNEZ, Obras y fragmentos de Hesíodo, Gredos, 2000, Madrid).

Pandora, Lawrence Alma-Tadema

     Aquest és un exemple il·lustrador de la misogínia present al pensament hel·lènic. La situació de la dona a aquesta societat es veia subjugada a l’androcentrisme grec i, per tant, es considerava la dona com la causant de tots els mals que afecten a la humanitat. És per la curiositat i desafiament de Pandora que es desencadenaren penúries i fatigues: raó més que suficient per a considerar a les dones “ciutadans de segona”i portadores de tot tipus de mals. A més, aquest mite es relaciona directament amb el del Gènesis on es considera a una altra dona, Eva, com causa i principi de les penes humanes. Aleshores, el paper i la situació de la dona a l'Antiguitat serveixen de preludi per a entendre la seua endarrerida i irracional consideració actual.










Comentarios